Lectures de Literatura Catalana: PAU 2012
Maria Rosa, d’Àngel Guimerà
De la tragèdia romàntica al drama realista: l’evolució del teatre
guimeranià.
Romanticisme i realisme a Maria Rosa.
Romanticisme i realisme a Maria Rosa.
La progressió dramàtica: el doble conflicte(social / passional) altern,
l’equilibri intensitat / distensió escèniques.
La complexitat psicològica de Maria Rosa i Marçal.
Els ressons tràgics: el destí, els elements premonitoris, els
personatges secundaris en funció de cor. El vincle simbòlic vi - sang vessada.
La síntesi entre el registre col·loquial i l’expressió poètica.
Visions & Cants,
de Joan Maragall
Maragall com a escriptor modernista.
Estructura de Visions & Cants. Passat i eternitat a les "Visions". L'ús maragallià del passat
historicollegendari. La funció del paisatge.
Ibsen i Carlyle en el pensament de Maragall.
La influència de Nietzsche.
El pas de l'any a "Intermezzo".
Nacionalisme i vitalisme als "Cants".
La complexitat del sentiment religiós.
Antologia, de Màrius Torres
La generació de la República (o del 36).
La tradició postsimbolista.
El rigor tècnic: varietat i preferències mètriques
i estròfiques.
Una poètica del transcendent: l’aspiració a l’ Absolut, el record i el
somni, l’acceptació de l’ordre còsmic i el dolor, la mort, l’amor, la reflexió
sobre l’art i la poesia. Les peces cíviques. La música i el món natural.
La configuració d’una imatgeria recurrent. Intimisme, al·legoria,
depuració, anticol·loquialisme.
Antígona, de Salvador Espriu.
El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica.
Antígona i el teatre contemporani: Bertolt Brecht i
Jean Anouilh.
Antígona en el teatre català.
Salvador Espriu i les dues versions d’Antígona.
Estructura i personatges principals.
La progressió dramàtica.
Característiques morals i polítiques de l’enfrontament Creont-Antígona.
Anàlisi i significació de la figura del Lúcid Conseller.
Dissolució del destí i responsabilitat. La
pietat i el perdó.
Significació d’Antigona en la postguerra espanyola.
L’aportació específica d’Espriu al mite d’Antígona.
Altres mites en el teatre d’Espriu: Esther i Fedra.
Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders
Els contes de Cròniques de la veritat oculta en el context de la
narrativa catalana de
postguerra.
Situació de l’obra en el conjunt de la producció de Calders.
Definició i codificació de la realitat.
Vida quotidiana i estabilitat inicial.
Personatges i caricatura.
La reiteració de motius literaris.
La irrupció inversemblant i/o extraordinària.
Models de fets extraordinaris i/o inversemblants.
El codi acceptat o transgredit.
Les limitacions del’home com a limitacions del món. La veritat
veritable.
Quadern d’Aram,
de M. Àngels Anglada
Els cicles narratius d’ Anglada.
La relació amb El violí d’ Auschwitz.
El perspectivisme: veus múltiples, diversitat de materials compositius.
El paratext i la intertextualitat.
Entre el testimoniatge històric i el relat iniciàtic.
El genocidi i l’èxode, la supervivència, la identitat, la memòria i
l’oblit, la pèrdua d’innocència i el paradís, maduració com a temes.
Vahé, figura in absentia: la necessitat de bellesa i la poesia.
Els leitmotiv simbòlics: roses, mar, terra
porpra.
La prosa lírica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada