 |
dimecres, 9 de maig del 2012
Pere Calders - Cròniques de la veritat oculta
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994). És un dels escriptors més llegits de
la literatura catalana. Ha destacat com a contista.
Es dóna a conèixer
als primers anys trenta amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als
vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer
arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a
Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor
Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus
millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica,
com els contes de Cròniques de la veritat oculta (1955) i de Gent de
l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966).
Torna a Catalunya el 1962. Fa feines editorials i col·laboracions periodístiques
i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb
la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada dels vuitanta li arriba la
popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la
companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant
tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit
amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).
Fou Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Es dóna a conèixer
als primers anys trenta amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als
vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer
arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a
Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor
Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus
millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica,
com els contes de Cròniques de la veritat oculta (1955) i de Gent de
l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966).
Torna a Catalunya el 1962. Fa feines editorials i col·laboracions periodístiques
i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb
la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada dels vuitanta li arriba la
popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la
companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant
tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit
amb el Premi Nacional de Periodisme (1993). Fou Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
dilluns, 7 de maig del 2012
Sense tu
Cançó interpretada per un grup català anomenat: Teràpia de Shock. Interpreten la cançó: Sense tu
http://www.youtube.com/watch?v=qVHOc44kO0Q
divendres, 4 de maig del 2012
Poema de Màrius Torres
PRESÈNCIA
Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...
Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!
Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.
Si ara estengués els braços en la fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)